Caleyando pel Estratéxicu

El próximu 20 d'Ochobre va tener llugar la tercer ruta de Caleyando Carreño de la temporada, y postrera d'esta edición, va tener llugar como ye habitual nel nuesu Conceyu, Carreño.

La duración de l'actividá va ser de 10 de la mañana hasta les 15 h. el puntu de recoyida y llegada del autobús va ser, como siempres, el Teatru Priendes.Esta quinta ruta va desenvolverse pela Vía Verde del Ferrocarril Estratéxicu, va ser un percorríu d'unos 7 kms. con una dificultá baxa.

La ruta trescurre pela antigua llínea ferroviaria proyectada del ferrocarril que xuniría Ferrol y Xixón al so pasu poles parroquies de Tamón, Ambás, El Valle, Quimarán y Prevera.

El Ferrocarril de Ferrol–Xixón, proxectáu a finales del sieglu XIX pa vertebrar el desenvolvimientu de les zones peor comunicaes d'España, esmoleció mientres muncho tiempu na nuesa rexón, y la so perlenta construcción, que duró casi cinco décades, foi un motivu constante de discutinios y acciones reivindicatives. La inauguración producióse bien tardíamente, en 1972, y aquel día resultaba yá obsoleto, polo que languideció mientres años y llegó a tar seriamente amenaciáu de zarru. Esti ferrocarril percuerre más de 300 kilómetros en vía métrica traviesa l'occidente d'Asturies, la Mariña de Llugo y parte de La Coruña.

La construcción de la llínea de Ferrol – Xixón realizóse n dos fases bien estremaes: en primer llugar lleváronse a cabu les obres d'infraestructura, esto ye, les qu'entienden les explanaciones, túneles, pontes, viaductos y obres complementaries, y en segundu llugar les de superestructura, qu'incluyíen la vía, les estaciones, instalaciones de seguridá, comunicaciones, etc... que daben el toque final a la llínea y dexaben en condiciones d'entrar en funcionamientu.

En Carreño, construyérase El Ferrocarril de Carreño col fin de conducir los minerales de fierro de Regueral, El Pieloro y Coyanca hasta Aboño, onde yeren descargaos sobre los vagones del ferrocarril de Llangréu. Pa ello, la compañía construyó una llínea que xunía la zona minera de Carreño cola ría d'Aboño, próxima a Xixón, y más tarde con Avilés. El so percorríu yera paralelu al del futuru ferrocarril Ferrol – Xixón anque los trazaos escurríen por valles distintos. Como'l negociu mineru nun resultaba bien remunerador pal ferrocarril de Carreño, la so atención centraóse nel tráficu de viaxeros y, por esti motivu la empresa interesóse n'aprovechar el trazáu del Ferrol – Xixón ente'l final del so ferrocarril (Aboño) y Xixón col fin de xunir dos poblaciones costeres más importantes como son Avilés y Xixón. En 1974 la compañía del Ferrocarril de Carreño foi absorbida por FEVE, y a partir d'esi momentu'l trayectu Ferrol – Xixón sería consideráu como una única llínea, anque con un sistema d'esplotación estremáu nel tramu electrificáu. Con ello FEVE, amás de faese cargu de la llínea Avilés – Xixón, lliberó de la obligación de pagar peaxe a Carreño pol pasu de los sos trenes directos escontra y dende el Ferrol.

Al entamu de la ruta van poder conocer les instalaciones de la Casa d'Acoyida de la familia ferroviaria en Tamón, y términu de la ruta van poder visitar l'aula didáctica del Neolíticu nel CIR Monte Areo.

Les places disponibles, van axudicase por rigorosu orde d'inscripción, siendo esta gratuita. LES inscripciones van poder realizase del 8 al 18 d'Ochobre na Casa d'Alcuentros de les Muyeres de Carreño, n'horariu de mañanes de 9 a 14 h, y de tardes de 16:30 a 19:00 h. Pa cualquier consulta, les persones comenenciudes pueden ponese en contactu col Axente d'Igualdá na Casa d'Alcuentru de les Muyeres de Carreño (Plaza Gremio de Mareantes, 2, baxu. Candás) Tlf.: 985 872029 Email: igualdad@ayto-carreno.es